Adéu?

Una persona hem va dir un dia: Quan acabis la carrera, tot just començaràs a aprendre. I la persona sàvia que m'ho va dir té tota la raó del món, potser acabem les classes lectives, però mai acabarem una assignatura. Cada dia aprenem més, l'educació mai acaba, per tant és impossible dir que aquest bloc acaba aquí.

L'Assignatura de Teoria de l'educació no ha estat el que m'esperava, potser m'imaginava una teoria de l'educació I però més ampliada: pedagogs, teories... però realment ha estat molt millor que això. Entar el primer dia a classe, i dir-nos que haviem d'informar-nos del que passava a la societat, de que havíem de fer un blog, tot això, de fer-nos dir a una realitat que si podíem tocar, de fer-nos veure que entre els fulls hi ha una aplicació, això hem va encantar. Sí que són importants els pedagogs i les seves teories, però fixar-nos en això seria estancar-nos a uns fulls i no veure el que passa davant dels nostres ulls.
He aprés moltíssim sobre l'educació en l'actualitat, i el que és més, m'ha ajudat a que m'agradés buscar informació, interessar-me per saber més sobre el dia a dia educatiu... També el treball que hem fet sobre l'EEES m'ha agradat molt, per saber el que estem vivint ara, si que era un treball arriscat, però buscar informació sobre ell, a mi i a molta més gent de la classe ens ha servit per saber coses que desconeixiem del pla bolonya. La entrevista amb el senyor Carrasco va estar molt interessant, i ens va servir per fer una preparació abans del que li voliem dir, i saber-nos explicar davant d'ell.

Els debats, tot i que crec que ens hauríem d'informar abans del que parlariem, per tots tenir alguna cosa més que el nostre criteri subjectiu, tot i això, és el que més hem motivava anar a classe per poder parlar i poder dir el que en pensava, que la gent digues el que pensava i sobretot que el professor participes d'aquests debats.

Si m'emportés una cosa dolenta d'aquesta assignatura sería el seu horari, ja que al viure lluny, a vegades havía de marxar abans. I una cosa bona sería tot el que he aprés, el bloc, i les ganes que m'ha donat de seguir buscant informació sobre l'educació.

No penso dir adéu aquest bloc perquè a l'educació mai se li deu adéu, ja que que cada dia aprenem, cada dia ens eduquem per molt grans que ens fem, per molts dies que veiem passar davant nostre, l'educació sempre i és present. "HASTA EL MÁS VIEJO TIENE ALGO QUE APRENDER"

RECOLLIDA D'ALIMENTS A CARDEDEU.

Ahir, vam fer la recollida d'aliments a Cardedeu, a partir de l'entitat cardedeu respon.
Per què ara una recollida d'aliments? en què consisteix? a on va a parar? veu aconseguir molt???

Vam decidir participar en aquesta campanya perquè trobavem bé els seus objectius, que eren recaptar aliments per repartir-los a la gent necessitada de cardedeu. Tocavem una realitat que el poble estem vivin, una crisis que deixa a la gent del poble sense els aliments bàsics. Va ser sorprenent! vam recaptar 1 tona i 300 kg de menjar, aquest menjar s'enviava a caritas i ell ho repartiria a la gent necessitada del poble.
Els aliments que recolliem eren els que es conservaven més, com l'arrós, llegums... També recolliem bolquers.
Ens va sorprendre, perquè la gent del poble va actuar molt bé, no només aportaven un aliment, sinó que venien amb diferents bosses plenes d'aliments.

No us presento això per fer veure que cardedeu ens estem movent davant una crisis, sinó que us ho presento per fer-vos veure que la gent del poble, tot i està en crisis va aportar aliments i que per a mi això és un fet educatiu. Tots vam contribuir per una millora.

Aquest dia em va omplir molt.

Cristina Moret.

Per què serveixen les papereres?

La meva mare treballa al menjador d'un institut, i un dia jo li vaig preguntar amb que podria renovar el bloc, i ella em va comentar que un fet educatiu éra perquè havent 15 papereres a l'institut cap d'elles està plena, però el terra ésta a rebossar de papers.
Per què tot i els mil anuncis per consienciar a la gent, continua havent més basura a fora de les paperes que ha dintre?
A vegades quan vas pel carrer sens comentaris com: "que lo limpien los trabajadores, que para eso los pagamos!".
No saben l'equivocat que van, perquè ells no paguen algú que reculli la seva merda, sinó que ells paguen a gent que netejen perquè puguin anar cada dia a classe i no olorar merda.
Qui els educa així? Bé, no crec que els pares tinguin tota la culpa, per què dubto, que dins de casa els hi deixin fer, jo crec que aquesta educació els hi ve de la gent en que s'envolten. També crec que aquesta reacció és evident dels nens adolescents.

Cristina Moret.

estalviar temps o vida?

La foto que veiem a la dreta és de l'estació de Cardedeu. L'estació divideix el poble, la gent que viu a la dreta de la imatge es troba al centre del poble, amb la majoria de les botigues, d'escoles i el pavelló, i la gent que viu a l'esquerra del poble es troba en que per poder arribar al centre del poble poden fer dos coses: donar una volta de vint minuts caminant, o bé amb 5 minuts trevassant la via del tren. El poble ha demanat que es faci un pas subterrani en el tram de les vies, per poder passar d'una part del poble a l'altre, però encara no es fa. Això ha causat molts accidents, i morts de gent que no sentia a venir el talgo.
El pitjor no és això, perquè crec que la gent que decideix passar per les vies hauria de ser conseqüent amb el que pot passar. El que trobo que es el pitjor, es que els pares que tenen pressa també fan passar els seus fills per la via. Els nens són conseqüents del que pot passar? Si qui els hi obliga a passar són els pares? Educativament es correcte?

Per mi, no és correcte. Els pares han de saber que posen en perill, no només la seva vida, si no que també la dels seus fills.

Som el què veiem?

A classe, un dia, vam comentar la influència educativa que tenia en Messi als nens seguidors del futbol. Avui, jo vull comentar la influència educativa que va tenir en Pepe del Madrid. En el video, no es de molta qualitat, però podem veure com en Pepe dona una puntada de peu intensionada a un jugador de l'altre equip.
Com han d'actuar els nens seguidors del Pepe del Madrid? Ells pensen que ha actuat bé o malament? Jo no sé si els nens saben que ha fet malament, i això és molt important. Si els nens saben que el seu ídol s'ha equivocat, ells no ho actuaran incorrectament quan juguin a futbol; però ara bé, quan els nens, només veuen el seu ídol i ells actuen igual quan juguin a futbol.
Suposo, que aquest cas va quedar força arreglat per la multa que li van posar, i així els nens, tant ídols com no, saben que el que va fer en Pepe és incorrecte, i que ells no ho haurien de fer en el camp de futbol.

Cristina Moret.

L’educació als serveis públics.

L’altre dia, vaig agafar el tren a les 8:45 del meu poble. Al pujar em vaig trobar amb un grup de 15 nois i noies amb dos tutors que probablement anaven d’excursió. Una de les noies portava el mòbil encès amb música al seu gust. El tren com cada matí anava ple, així que hem vaig asseure el primer seient que vaig trobar lliure. Vaig treure un dels meus llibres per distreure’m els 50 minuts de trajecte. Llegia una frase i no l’entenia, la tornava a llegir i encara menys, només sentia la musiqueta de la noia a tota marxa. Vaig aixecar el cap i vaig observa l’altre gent que també estava al tren, els amics de la noia estaven cantant la cançó en veu alta, la resta de passatgers intentaven llegir o bé descansar però tots, com jo, feien cara de cabrejats per la mala educació de la noia. Això no acaba aquí. Hi havia els seus tutors al vago, i l’únic que li van dir va ser: firmeu el full per saber que hi sou tots. Al·lucinant, no? Ser que no hi ha res escrit com: prohibit escoltar música al tren. Però trobo que als llocs públics s’hauria de respectar a l’altre gent, hi ha invents magnífics com els auriculars, que solucionen aquests petits problemes. Ara bé, tenint auriculars, perquè la gent continua posant la música a tota marxa no deixant que els altres gaudeixin del seu trajecte? Aquí entrem amb l’educació. Jo no sé com han educat a aquesta noia, o bé els seus companys de classe que no li deien que afluixes la música; també cal dir que eren nois i noies adolescents, a l’etapa “ yo me como el mundo”. Però això no és l’excusa.

Poden haver mil factors, però trobo que això és manca d’educació. Si saps que la teva música no li agrada a tothom, perquè això és evident, per què la poses de manera que tots l’haguem d’escoltar obligadament?. Seria diferent que l’escoltessis a casa teva que en els serveis públics.

Crec que això és una clara educació per la societat. A mi no m’ho prohibeixen doncs ho faig, sense utilitzar el sentit ètic.

Per què sé que si a ella li prohibeixen deixarà d’escoltar la música? Doncs per què va passar la “magnífica” vigilància que tenim a rodalies dels homes amb una samarreta reflectant que posa: seguretat. Van passar dos cops, el primer no li van dir res, de fet crec que no es van donar ni compte, i al segon li van dir: puedes bajar la música?. Si puede? Val, va actuar molt bé, li va demanar amb educació, però no era un puedes era un debes. Això és indiferent perquè la noia va para la música tot i després va comentar amb els seus amics: Pero si solo es música! Como si estuviese molestando a la gente.

La qüestió és: a la noia no li havien ensenyat a actuar en un lloc públic?

Aquí cadascú pot pensar el que vulgui. Jo he volgut explicar la meva experiència d’aquell dia perquè segur que més d’un de vosaltres us haureu trobat en la meva situació i perquè això per molt que sigui una experiència de carrer és en definitiva una experiència educativa.

Cristina Moret.

"LOS NIÑOS HACEN LO QUE VEN"

L'altre dia a classe vam estar parlant sobre l'educació que li donava el pare quan ell esperava amb el seu fill que el semàfor es poses verd. L'educació està a tot arreu, i tots en som responsables. Això em va fer pensar en aquest anunci, que va ser considerat el millor anunci de l'any. Aquest anunci el vaig veure per primer cop amb els escoltes, després de visionar-lo el vam comentar i tots coincidíem que era un anunci molt fort, però que l'essència estava en que els nens agafen a un exemple i acostumen a imitar-lo, i que és molt normal que aquest exemple en siguin els pares.
Crec que és un molt bon anunci per fer veure a la gent i sobretot als pares que l'educació no només està en les escoles, sinó que l'educació està absolutament a tot arreu, en qualsevol lloc i moment.

Cristina Moret.