L’altre dia, vaig agafar el tren a les 8:45 del meu poble. Al pujar em vaig trobar amb un grup de 15 nois i noies amb dos tutors que probablement anaven d’excursió. Una de les noies portava el mòbil encès amb música al seu gust. El tren com cada matí anava ple, així que hem vaig asseure el primer seient que vaig trobar lliure. Vaig treure un dels meus llibres per distreure’m els 50 minuts de trajecte. Llegia una frase i no l’entenia, la tornava a llegir i encara menys, només sentia la musiqueta de la noia a tota marxa. Vaig aixecar el cap i vaig observa l’altre gent que també estava al tren, els amics de la noia estaven cantant la cançó en veu alta, la resta de passatgers intentaven llegir o bé descansar però tots, com jo, feien cara de cabrejats per la mala educació de la noia. Això no acaba aquí. Hi havia els seus tutors al vago, i l’únic que li van dir va ser: firmeu el full per saber que hi sou tots. Al·lucinant, no? Ser que no hi ha res escrit com: prohibit escoltar música al tren. Però trobo que als llocs públics s’hauria de respectar a l’altre gent, hi ha invents magnífics com els auriculars, que solucionen aquests petits problemes. Ara bé, tenint auriculars, perquè la gent continua posant la música a tota marxa no deixant que els altres gaudeixin del seu trajecte? Aquí entrem amb l’educació. Jo no sé com han educat a aquesta noia, o bé els seus companys de classe que no li deien que afluixes la música; també cal dir que eren nois i noies adolescents, a l’etapa “ yo me como el mundo”. Però això no és l’excusa.
Poden haver mil factors, però trobo que això és manca d’educació. Si saps que la teva música no li agrada a tothom, perquè això és evident, per què la poses de manera que tots l’haguem d’escoltar obligadament?. Seria diferent que l’escoltessis a casa teva que en els serveis públics.
Crec que això és una clara educació per la societat. A mi no m’ho prohibeixen doncs ho faig, sense utilitzar el sentit ètic.
Per què sé que si a ella li prohibeixen deixarà d’escoltar la música? Doncs per què va passar la “magnífica” vigilància que tenim a rodalies dels homes amb una samarreta reflectant que posa: seguretat. Van passar dos cops, el primer no li van dir res, de fet crec que no es van donar ni compte, i al segon li van dir: puedes bajar la música?. Si puede? Val, va actuar molt bé, li va demanar amb educació, però no era un puedes era un debes. Això és indiferent perquè la noia va para la música tot i després va comentar amb els seus amics: Pero si solo es música! Como si estuviese molestando a la gente.
La qüestió és: a la noia no li havien ensenyat a actuar en un lloc públic?
Aquí cadascú pot pensar el que vulgui. Jo he volgut explicar la meva experiència d’aquell dia perquè segur que més d’un de vosaltres us haureu trobat en la meva situació i perquè això per molt que sigui una experiència de carrer és en definitiva una experiència educativa.
Cristina Moret.
